Arribava el clàssic, i un cop més tothom estava pendent de l'onze que alinearia en Mouirnho (tots teníem molt clar quin seria l'onze de Guardiola). En començar el partit es van veure clares les intencions del Real Madrid, onze a darrere i en el moment en que recuperaven la pilota, passada llarga al córner esquerra, per aprofitar la velocitat de Cristiano i guanyar a la contra. El minut 10 de partit, la tàctica va sortir a la perfecció, després d'una bona contra de Ronaldo i una acció dubtosa de Pinto. Les coses un cop més semblaven presagiar una gran nit pel madridisme i sobretot la reconciliació de Cristiano Ronaldo i la seva afició.
Després del partit un periodista li preguntava a Guardiola, com podia ser que el Barça no jugant un gran partit, era capaç de guanyar al Real Madrid i de no fer-ho contra altres rivals com el Getafe o l' Espanyol. Guardiola, i jo, discrepem amb aquest periodista, el Barça ahir va fer un gran partit, malgrat evidentment no se el millor de la temporada, però no fotem, un gran partit.
L'essència del joc, el secret, "I have the ball, i pass the ball”, ja la va dir Pep Guardiola. Aquesta frase tant simple, no és gens fàcil de dur a la pràctica. Al final, tenir la pilota i passar-la, vol dir mantenir una continuïtat en el teu joc i per tant treure-li al teu rival. No deixes que el rival pugui generar ocasions de gol, perquè simplement no deixes que et prenguin la pilota. Si no tens la pilota òbviament no pots jugar a futbol. Però, per poder realitzar aquesta consigna necessites jugadors amb molta qualitat (evidentment) i sobretot amb una confiança insultant. Amb el partit d'ahir em quedo amb Busquets, un jugador fonamental per aconseguir aquest objectiu: no perdre la pilota. Sembla que el de Badia no tingui sang a les venes, no es posa nerviós davant cap situació, sempre aguanta l’envestida del rival i després escull gairebé sempre la millor opció de passada, i en el pitjor dels casos l’acció acaba en falta a favor del teu equip.
Quan va començar a jugar posava nerviós a més d'un, començant per mi. Com podia ser que un jugador en una posició tant compromesa arrisqués tant la passada, fins al punt que a vegades perdia la pilota i et costava un contraatac. Evidentment amb l'edat es madura i es millora. Cada vegada perd menys pilotes, malgrat arrisca tant o més que quan va començar. Però això et permet tenir la pilota i passar la pilota, et permet donar continuïtat al joc, et permet tenir paciència, et permet tocar, tocar i tocar fins a desquiciar als millors jugadors de l'equip rival, i per últim, et permet poder generar ocasions de gol, i finalment el gol. Busquets és l'enllaç, l'enllaç entre grans jugadors de toc, com Piqué, Iniesta, Xavi, Messi, Cesc. Ahir a la nit em deixaven bocabadat amb les passades que es produïen entre aquests jugadors, molt curtes i cadascuna més arriscada que l'anterior. Aquest estil de joc acaba per fer perdre la paciència a l'adversari, i finalment desquiciant a jugadors com Pepe, Xabi Alonso, Sergio Ramos o el mateix Cristiano Ronaldo, malgrat cadascun té maneres diferents de demostrar-ho.
Només hi ha una cosa que no m’agrada gens, el famós teatre, personalment crec que a vegades s’està massa estona al terra, sense haver-hi necessitat. M’agradaria que prengués exemple de Messi, un jugador que rep molts cops i malgrat tot sempre s’aixeca ràpid per seguir jugant.
Finalment us animo a corejar el seu nom el proper clàssic al camp nou, com va reclamar en Xavi en les celebracions de l’any passat. #coregembusquetsja
No hay comentarios:
Publicar un comentario