CAMÍ A PARÍS: INICI IGUALAT PERÒ... 1-0

Diuen que els grans jugadors apareixen en els partits importants...ahir el regal Barça va demostrar que te una plantilla tan curosament confeccionada i amb tants jugadors importants, que ens ha de fer ser optimistes de cara a arribar a la Final Four’10.

El d’ahir al vespre va ser un partit estrany, el Barça no va poder posar el ritme de joc tan alt al que ens té acostumats ni córrer com ho fa habitualment, tampoc li entraven els tirs (20% 3pt), però tot i així va actuar amb molt d’ofici i es va acabar enduent el partit des de la defensa.

Durant el partit hi van haver moments delicats, on semblava que el Madrid anava portant el partit cap allà on volia, tot i això la cara dels jugadors del barça transmetia tranquilitat, confiança, concentració, semblava que tenien molt clar el que havien de fer; no posar-se nerviosos, seguir defensant amb intensitat que els tirs ja entrarien.

Es cert que el Barça no va estar fi en el tir exterior (5/25 de 3pt), però mai va deixar de defensar i hi van haver 2 jugadors que apart de fer un gran partit van aparèixer en moments molt importants. El primer va ser en Bonifaci (com diria el nostre amic Robirosa), que apart de posar 4 taps i agafar 7 rebots (3 en atac), va aparèixer al minut 32 per posar el marcador en 55-55 i al 33 en 57-55 i així mantenir al barça a l’estela dels blancs amb dos tirs de 5 metres importantíssims en atacs que no s’havien jugat massa bé. Tot i això però, el millor encara estava per arribar.
Al minut 36 de partit i amb el marcador 57-60 pels blancs, Pete Mickeal va decidir que el partit havia d’acabar i va clavar 2 triples que posaven el 63-60 i que van fer tan de mal al madrid que només va ser capaç d’anotar 1 punt fins al final del partit i va permetre així que el barça s’acabés imposant i enduent-se la victòria.

I és que ahir van ser en Pete Mickeal i l’N’dong, però hauria pogut ser en Navarro, o en Ricky, o en Lorbek, o en Basile, o en Fran, o qualsevol altre, perquè aquest equip te tanta qualitat, té tanta gana, i juga amb tanta concentració que es fa molt difícil pensar que algú el pugi batre a 5 partits.

La segona de futbol va ser a París, de bàquet només en tenim una, i aquest any el destí ha volgut que la Fina Four’10 també es jugués a la ciutat francesa...coincidència? casualitat? destí? El que és clar es que s’hi deixaran la pell.

ARRIBAR A LA FINAL NO ÉS FÀCIL

Primer de tot, m’agradaria començar donant les gràcies al bo d’en Pol per haver pensat en mi, i donar-me l’oportunitat de plasmar opinions esportives en aquest blog. També voldria saludar a tots els navegants que, per casualitat, recomanació o militància ens visitin d’ara en endavant. Espero que gaudiu molt i, per descomptat, expresseu els vostres pensaments tan si esteu d’acord com si no. El debat és profitós.

Arranquem!

Ahir, en una de les meves excursions a Vic, estava escoltant la radio i en Mag Fèlix va dir que ens tocava l’Arsenal. La va encertar sense utilitzar el pèndol! M’agrada el Mag Fèlix. Avui hem sabut que l’equip d’Arsène Wenger serà el proper rival del Barça als quarts de final de la Copa d’Europa i que el Mag l’ha tornat a encertar.

Personalment, de cara al bombo, no tenia cap preferència en concret. Ha tocat l’Arsenal, però aquesta vegada l’equip a témer, clarament és el Barça. Ho remarco per dues qüestions, la primera perquè segurament és el primer cop a la història que el Barça juga aquest rol de favorit a Europa i la segona i la més important, és que ser l’equip a batre vol dir un plus de motivació i la glòria absoluta pels rivals.

A aquestes alçades tots els equips són temibles, ja sigui per la seva qualitat o la seva humilitat. L’Arsenal té una mica de les dues coses, ja que cada any està a dalt de tot en totes les competicions on juga, però li falta el “glamur” d’un equip campió a nivell europeu. El seu joc és preciosista, sembla inspirat en l’escola holandesa que va fundar Rinus Michel, que tant bé va entendre Johan Cruyff i que ara ha perfeccionat en Pep Guardiola al Barça. Actualment, l’Arsenal no arriba ni de lluny a l’excel•lència del Barça de les sis copes, però té petits grans jugadors a dalt ràpids i tècnics guiats per l’arribada i visió de joc d’en Cesc Fàbregas, que en qualsevol moment ens poden deixar fora de la competició. Tot i així, veig el Barça superior en ritme de joc, qualitat individual i experiència en l’alta competició, tot i que els dos equips tenen plantilles molt joves. A demés l’estil de joc del rival afavoreix molt al Barça ja que ambdós tenen en el seu ADN l’obligació de desplegar un futbol ofensiu. Espero uns quarts oberts, amb moltes opcions pel Barça i gols a cabassos.

Per acabar, ja que he fet referència a la genètica recordar que “el equipo que lleva en su ADN la palabra Europa” ja està fora de la competició.

Tenim que avançar amb humilitat i pas ferm perquè queda molt i el nivell és molt alt.

VISCA EL BARÇA.

IBRA I EL TAP

En aquests darrers dies, i sobretot després dels dos últims partits davant el València i l'Stuttgart, s'ha obert el debat de si Messi juga millor amb Henry per davant, o amb Ibrahimovic.

Analitzant la nova posició on juga Messi i contrastant-la amb els dos últims resultats obtinguts, on ha jugat al costat d'en 'titi', sembla fàcil afirmar que la mobilitat del francès el beneficia clarament ens els ultims metres i en la definició final. 5 gols en 2 partits amb Henry.

Com tots sabem Ibrahimovic és un jugador que té els seus forts sobretot en el joc combinatiu, la rematada, el joc d'esquenes o en aguantar la pilota. Per tant, inentant ser objectius, diriem que aquest joc més estàtic sembla que queda bastant lluny del demanar la pilota a l'espai, en profunditat o l'obrir espais tan beneficiós pels companys que venen de segona línia.
No és difícil veure que Messi es troba molt còmode en aquesta 'nova' posició de mitjapunta pel centre o de segon davanter, que el fa participar molt més del joc colectiu i estar molt més a prop de l'àrea, el que implica estar més fresc a l'hora de definir.

Després de les declaracions d'Henry insinuant que la seva posició es la de davanter i que si el volem veure rendir en la línia d'aquests partits només serà allà, ens plantejem una dilema que de segur li ha passat pel cap a Guardiola.

Si juga Ibra, guanyes en rematada i joc combinatiu, però per altra banda perds al millor Messi i a un acceptable Henry.

S'ha equivocat el Barça fitxant Ibra ? Hauria estat millor fitxar un davanter més mòbil a l'estil Villa? O un que combinés mobilitat i rematada a l'estil Torres?

Tot això companys, només ho sabrem a final de temporada, de moment, benvingut dilema.

BENVINGUDA

Sigueu benvinguts tots aquells que heu decidit entrar en aquest fantàstic blog que avui dóna el tret de sortida i on es parlarà bàsicament d’esports. En un moment molt delicat del país, i no només a nivell econòmic, creiem que serà positiu parlar una mica més del que realment ens agrada i ens fa distrufar. Serà un blog obert a totes les opinions que es vulguin donar, sempre i quan es faci amb respecte. Les publicacions seran principalment en català, però podreu exposar les vostres opinions amb l’ idioma que trobeu més oportú. Sense més dilació, comencem, gràcies un cop més per la vostra confiança.