Des de Jugant fàcil volíem extreure algunes conclusions diferents un cop passat el clàssic. L'anàlisi del partit, crec que tots estarem d'acord en que tampoc és massa complicat, ja que una vegada més Guardiola va guanyar la partida tàctica al gran mestre Mourinho. A partir del minut 15, canvi a defensa de tres i el Madrid va morint lentament per la perseverància i la paciència d'aquest equip. La gran diferència entre un equip que té molt clar a què juga i un altre que encara no ho acaba de saber.
El cas és que el Barça va imposar una vegada més el seu estil i va enmudir el Bérnabeu amb una gran exihibició d' Andrés Iniesta, en una gran segona part del col·lectiu.
Però jo volia parlar de David Villa, un home del qual se n'ha parlat molt derrerament i que malahuradament avui, s'ha lesionat.
L'any passat teníem un onze titular que no estava gens malament, però tots coincidíem en que la plantilla era massa curta. Aquest any el barça ha realitzat dos excel·lents fitxatges, i malgrat arribar com a suplents tothom sabia perfectament que veníen per acabar essent titulars. Els grans perjudicats de l'arribada de Cesc i Alexis han estat Pedro i Villa. Això no vol dir que deixin de jugar, senzillament que ja no ho jugarant tot, que tindran un nou rol dins l'equip. Crec que molts coincidireu amb mi si dic que l'any passat teníem un equip millorable, ja que, Pedro i Villa eren dos jugadors els quals no eren els millors del món en les seves respectives posicions.
Difícilment trobes jugadors al món que puguin excloure qualsevol dels onze titulars que van sortir l'altre dia al Bernabéu. Per mi aquest Barça si que és el millor de la història perquè cada jugador és pràcticament insubstituïble, i cadascún és el millor per interpretar el rol que li demana Guardiola dins aquest equip. Dit això, tots els jugadors són necessàris, ja que la temporada és molt llarga. Per tant, Pedro i Villa ja no formen part dels millors onze jugadors quan has de jugar el partit més decisiu, cosa que l'any passat si. Tenen un nou rol.
Quan passes de ser una peça clau a ser un revulsiu o un segon plat, has d'acceptar aquest nou paper dins del teu equip, i lluitar cada dia per demostrar que pots tornar a ser dins de l'onze ideal. Crec que el problema, sobretot en Villa, és que se'l veu desanimat, incapaç, desconfiat. L'altre dia al Bernabéu va entrar 15 minuts i semblava que fés deu dies que estava jugant. Les cames li pesaven, no li va sortir absolutament res del què va intentar. Sens dubte aquesta no és l'actitud. No és el millor, però és un dels millors, per tant li toca demostrar-ho lluny d'indignar-se i llençar la tovallola.
Crec que el Villa que hem pogut veure avui, fins que s'ha lesionat, s'assembla més el Villa que ha de ser. Un jugador que accepta el seu nou rol, i que quan juga, ofereix el seu màxim rendiment. Tot i que encara és lluny de la seva millor versió.
Així que #animsVilla i esperem veure't aviat acceptant aquest nou rol, ja que et necessitarem.
