NOUS ROLS, ADAPTAR-SE O MORIR

Des de Jugant fàcil volíem extreure algunes conclusions diferents un cop passat el clàssic. L'anàlisi del partit, crec que tots estarem d'acord en que tampoc és massa complicat, ja que una vegada més Guardiola va guanyar la partida tàctica al gran mestre Mourinho. A partir del minut 15, canvi a defensa de tres i el Madrid va morint lentament per la perseverància i la paciència d'aquest equip. La gran diferència entre un equip que té molt clar a què juga i un altre que encara no ho acaba de saber.
El cas és que el Barça va imposar una vegada més el seu estil i va enmudir el Bérnabeu amb una gran exihibició d' Andrés Iniesta, en una gran segona part del col·lectiu.
Però jo volia parlar de David Villa, un home del qual se n'ha parlat molt derrerament i que malahuradament avui, s'ha lesionat.
L'any passat teníem un onze titular que no estava gens malament, però tots coincidíem en que la plantilla era massa curta. Aquest any el barça ha realitzat dos excel·lents fitxatges, i malgrat arribar com a suplents tothom sabia perfectament que veníen per acabar essent titulars. Els grans perjudicats de l'arribada de Cesc i Alexis han estat Pedro i Villa. Això no vol dir que deixin de jugar, senzillament que ja no ho jugarant tot, que tindran un nou rol dins l'equip. Crec que molts coincidireu amb mi si dic que l'any passat teníem un equip millorable, ja que, Pedro i Villa eren dos jugadors els quals no eren els millors del món en les seves respectives posicions.
Difícilment trobes jugadors al món que puguin excloure qualsevol dels onze titulars que van sortir l'altre dia al Bernabéu. Per mi aquest Barça si que és el millor de la història perquè cada jugador és pràcticament insubstituïble, i cadascún és el millor per interpretar el rol que li demana Guardiola dins aquest equip. Dit això, tots els jugadors són necessàris, ja que la temporada és molt llarga. Per tant, Pedro i Villa ja no formen part dels millors onze jugadors quan has de jugar el partit més decisiu, cosa que l'any passat si. Tenen un nou rol.
Quan passes de ser una peça clau a ser un revulsiu o un segon plat, has d'acceptar aquest nou paper dins del teu equip, i lluitar cada dia per demostrar que pots tornar a ser dins de l'onze ideal. Crec que el problema, sobretot en Villa, és que se'l veu desanimat, incapaç, desconfiat. L'altre dia al Bernabéu va entrar 15 minuts i semblava que fés deu dies que estava jugant. Les cames li pesaven, no li va sortir absolutament res del què va intentar. Sens dubte aquesta no és l'actitud. No és el millor, però és un dels millors, per tant li toca demostrar-ho lluny d'indignar-se i llençar la tovallola.

Crec que el Villa que hem pogut veure avui, fins que s'ha lesionat, s'assembla més el Villa que ha de ser. Un jugador que accepta el seu nou rol, i que quan juga, ofereix el seu màxim rendiment. Tot i que encara és lluny de la seva millor versió.

Així que #animsVilla i esperem veure't aviat acceptant aquest nou rol, ja que et necessitarem.

NBA IS BACK

Quan ja es donava per fet que no hi hauria nba aquesta temporada... va esclatar la noticia; Acord entre sindicats i el comissionat David Stern.

Així que torna l’nba, i amb aquesta, tornen els rumors sobre possibles traspassos.

El primer en sonar amb força va ser el traspàs a tres bandes entre Los Angeles Lakers, New Orleans Hornets i Houston Rockets. Aquest triple trade enviava al Pau als Rockets, al Lamar Odom, Goran Dragic, Luis Scola i Kevin Martin als Hornets i a Chris Paul als Lakers a més d’unes rondes de Draft de Houston als Hornets.
Quan tot semblava que ja estava dat i beneït, el comissionat, recolzat pels propietaris d’altres franquícies, va paralitzar l’acord excusant-se en que els hornets (equip controlat de per nba) perdien amb el traspàs i per altra banda, els lakers sortien molt afavorits.
Tot i això l’espn informa que les negociacions s’han reobert i en els pròxims dies se sabran noves propostes amb nous jugadors.
D’altra banda l’associació de jugadors ha amenaçat en demandar l’nba si abans del dilluns no s’ha resolt el tema i s’ha donat llum verda al traspàs.
De moment en Lamar Odom no s’ha entrenat i en Pau no ha fet declaracions.
Els que si que s’han pronunciat de moment, són alguns dels implicats; Dwight Howard ha afirmat preferir els Nets, mentre’s que Chris Paul, el gran implicat, s’ofereix als Knicks.
La pressió es trasllada un altre cop a David Stern, així que, veurem com acaba tot...

AFELLAY, UN GRAN SUPLEMENT

Darrerament, escolto que el Barça resulta avorrit, bàsicament per la seva perfecció en el joc i les golejades constants. És cert, que després de tants partits acumulats guanyant i jugant tant bé, al final ja saps com acabaran els partits.

Quan a la mitja part guanyes 3 a 0, tots els espectadors esperem la incorporació d’un nou jugador que t'aporti coses diferents, que incorpori coses noves. Amb això no vull dir que l'equip no sigui ambiciós, però naturalment i sense volguer-ho, el partit acostuma a adormir-se. Amb aquest canvi, experimentes un sentiment d’il·lusió

, de motivació. Tens ganes de veure com s’incorporarà aquell jugador a l’equip i què aportarà de nou.

Aquests jugadors generalment són de caire ofensiu, ja sigui centrecampistes o davanters, però com que el més bonic d’aquest esport són els gols i la manera d’aconseguir-los, tots esperem l'entrada d'un atacant, d'un jugador de caire creatiu. Personalment preferiria que aquest canvi es produís al minut 15 de la segona part i no al 75 com acostuma a passar. És

cert però, que cada partit és un món i en Guardiola fins que no veu el partit completament controlat, no s'atraveix a tocar res.

Abans de l’arribada d’Afellay, en Bojan era un d'aquests jugadors suplents que podia aportar coses noves, un d'aquests jugadors que t'ap

orta noves motivacions, en definitiva tenies ganes de veure com un jugador fet a la casa va endavant i no endarrere. Amb l'arribada d'Afellay està clar que el rol d'aquest "nou" jugador ha canviat. I quan dic "nou" em refereixo al jugador que entra des de la banqueta quan el partit ja està pràcticament resolt.

Qui ens ho havia de dir, Afellay, el típic jugador

de vídeos del youtube que arriba a Can Barça i als dos dies l'estadi se'l menja i és incapaç d'incorporar-se a l'equip. No seria la primera vegada ni l'última. Quants jugadors de youtube han passat per aquesta casa i han fracassat? I el millor de tot, és que de moment no només està jugant bé, sinó que a més a més no té res a veure amb cap dels altres jugadors.

És un jugador ràpid, però diferent de Pedro i Messi. Potser li costa més arrancar, però assoleix una velocitat increïble després de recòrrer uns quants metres.

És tècnic com l' Iniesta o en Xavi. Malgrat ser una mica més lent en l'execució, no acostuma a perdre mai la pilota i sempre aporta alguna genialitat com en Busquets. O sigui, té recursos tècnics diferents.

Té un bon xut com en Villa o en Pedro, però amb un estil completament diferent. Em recorda molt a Rivaldo, si més no, en la manera d'armar la cama i a l'hora de xutar.

Finalment, sembla que s'està incorporant molt bé a l'equip. Ha anat de menys a més i cada vegada se'l veu més integrat. Escull bé a l'hor

a d'executar la passada, juga fàcil o si cal s'arrisca, sap què fer en cada moment. Per altre banda se'l veu humil i treballador, com els que li agraden a Guardiola, amb "feeling", bàsicament un jugador d'equip. És un gran encert d'en Zubizarreta, se li ha de reconèixer.

És veritat que és massa d'hora per anticipar el seu triomf amb la samarreta blaugrana, però si més no de moment, il·lusiona, engresca, entusiasme, i el millor de tot, suplementa.

Pol Vilà

RETORN

Disculpeu per l'absència d'entrades. Degut a motius professionals hem estat una mica apartats del Blog, però ara volem rependre l'activitat, i hem tornat amb moltes ganes.

A partir d'avui, intentarem participar de manera molt més activa, escrivint, com a mínim dos articles per setmana.

De moment us deixo amb el primer.