CANVI DE CICLE

Antigament, no fa pas masses anys, sempre que el Barça jugava contra el Madrid només fèiem que patir, i sobretot al Bernabéu. Sempre estàvem escagassats, preocupats, pendents i prudents de que no ens caigués una tova per part de l'equip de la capital. Des que Guardiola és entrenador del Barça el balanç és increïble, inversemblant i m’atreviria a dir que "anti-natural", només una derrota, tres empats i vuit victòries. Sense cap mena de dubte estem molt mal acostumats, perquè sortir gairebé sempre vencedor en els enfrontaments directes contra el teu màxim rival sembla impossible.

Per analitzar el partit d'ahir és fonamental entendre que el Madrid no tenia cap pressió, i el Barça la tenia tota. En acabar el partit en Guardiola deia "El més difícil de l'esport és quan has de defensar una cosa que està guanyada". Això és exactament el què li va passar al Barça ahir. Davant de la seva afició, amb un resultat molt favorable de l'anada i contra el segon millor equip del món. El Madrid, en canvi, venia al Camp Nou sense res a perdre, a fer el seu partit i a remuntar l'eliminatòria lluny de la seva afició. Malgrat pugui semblar una paradoxa, el Madrid al Bernabéu té una gran pressió i l'equip se’n veu molt ressentit. Evidentment influeixen els plantejaments del seu entrenador, el qual no transmet cap mena de confiança als seus jugadors, sortint a la defensiva tal i com va fer en el partit d’anada al Bernabéu.

Una cosa sembla clara, si el Madrid planteja els partits contra el Barça tal i com ho va fer ahir sembla que tingui més opcions de plantar-li cara. Ahir, va jugar millor que el Barça. Ara, això no significa que el Madrid hagi trobat la manera de guanyar al Barça, simplement perquè ni l’ha guanyat ni ha passat l’eliminatòria. Al contrari de les opinions que es deien ahir després del partit, des del meu punt de vista el Madrid no en surt reforçat. Que el Madrid és un gran equip tots ho sabíem, ho estem veient a la lliga i a la Champions, amb uns resultats increïbles. El què ningú entenia, és perquè no hi havia manera de plantar-li cara al Barça, perquè el Barça guanyava una vegada i una altre al Bernabéu, davant d’un Real Madrid atònit, sense alternatives ni pràcticament propostes. Ahir el Madrid va jugar millor que el Barça, però va empatar, no va guanyar, i a més a més va quedar eliminat. Oferir la teva millor versió davant del Barça i no aconseguir el resultat desitjat, per mi no és sortir-ne reforçat, ni trobar cap formula de res. El futbol, més enllà de la tàctica i la tècnica es regeix per estats d’ànim, el Madrid ahir alliberat i el Barça sotmès. El proper clàssic tindrà unes característiques completament diferents i pensar-se que si el Madrid fa el plantejament d’ahir ja ho té tot guanyat és equivocar-se, i molt. Si fa el plantejament d’ahir segur que té més opcions que no si juga com en el Bernabéu, però no hem d’oblidar que el Barça també juga i ahir alguns no hi eren.

He vist molts partits del Real Madrid al llarg d’aquests tres anys, i si una cosa tinc molt clara, és que per guanyar al Madrid no has de defensar bé, sinó que has de ser sublim, no cometre cap error i després defensar més que bé, llavors potser aconsegueixes mantenir la porteria a zero, i si tens les armes suficients fins i tot guanyar. Mantenir la pilota i atacar no és suficient per guanyar al Madrid, perquè sense anar més lluny l’altre dia el Bilbao va tenir la pilota i va atacar, però no va defensar bé. El resultat va ser 4 a 1 a favor del Madrid. El partit que va fer ahir Piqué va ser dels pitjors que li recordo. I contra el Madrid si algo no pot fallar és la defensa, perquè llavors estàs mort.

Ahir el Barça va cometre errades que normalment no comet, va deixar espais al darrere que normalment no deixa, i evidentment amb un Madrid més que endollat en va patir les conseqüències. Defensivament, el partit del Barça al Bernabéu va ser impecable. Si això li sumes que no jugues amb el teu porter titular i que afecta directament a la seguretat de la defensa, s’entenen moltes de les coses. Per altre banda, jugadors com Cesc o Alexis no van fer el seu millor partit i a més a més vam perdre el jugador més desequilibrant del mig del camp, Iniesta. Contra el Madrid hi han de ser tots i al seu màxim nivell, perquè per algo és l’equip més regular de la lliga.

M’atreveixo a dir que el Barça en surt reforçat, perquè malgrat no estar al seu millor nivell aconsegueix guanyar l’eliminatòria contra el segon millor equip del món, i el què és més important aconsegueix aguantar un resultat durant vint minuts que en temps pretèrits haguéssim acabat perdent. O és que ja no recordeu a Zalayeta amb la Juventus?

Amb el partit d’ahir el Barça consolida el canvi de cicle. Cicle on el Barça era l’equip perjudicat pels àrbitres, guanyava lligues de miracle, era incapaç de guanyar títols sense patir, incapaç d’aguantar la pressió, empetitit quan viatjava per Europa, amb grans jugadors però no grans equips, amb gran futbol però pocs resultats.

Ara al Barça ja no el perjudiquen els àrbitres, ni té por de plantar-se a Wembley i deixar el Manchester United com si fos un equip petit, ni de guanyar les finals amb una solvència incontestable, ni d’anar al Bernabéu i guanyar una i altre vegada, ni de deixar-se intimidar per l’esperit “Juanito”, ara el Barça ja no ha de comprar pilotes d'or, ara les fabrica, ara el Barça és l’equip temut, l’equip respectat i l’equip a batre.