Diuen que els grans jugadors apareixen en els partits importants...ahir el regal Barça va demostrar que te una plantilla tan curosament confeccionada i amb tants jugadors importants, que ens ha de fer ser optimistes de cara a arribar a la Final Four’10.
El d’ahir al vespre va ser un partit estrany, el Barça no va poder posar el ritme de joc tan alt al que ens té acostumats ni córrer com ho fa habitualment, tampoc li entraven els tirs (20% 3pt), però tot i així va actuar amb molt d’ofici i es va acabar enduent el partit des de la defensa.
Durant el partit hi van haver moments delicats, on semblava que el Madrid anava portant el partit cap allà on volia, tot i això la cara dels jugadors del barça transmetia tranquilitat, confiança, concentració, semblava que tenien molt clar el que havien de fer; no posar-se nerviosos, seguir defensant amb intensitat que els tirs ja entrarien.
Es cert que el Barça no va estar fi en el tir exterior (5/25 de 3pt), però mai va deixar de defensar i hi van haver 2 jugadors que apart de fer un gran partit van aparèixer en moments molt importants. El primer va ser en Bonifaci (com diria el nostre amic Robirosa), que apart de posar 4 taps i agafar 7 rebots (3 en atac), va aparèixer al minut 32 per posar el marcador en 55-55 i al 33 en 57-55 i així mantenir al barça a l’estela dels blancs amb dos tirs de 5 metres importantíssims en atacs que no s’havien jugat massa bé. Tot i això però, el millor encara estava per arribar.
Al minut 36 de partit i amb el marcador 57-60 pels blancs, Pete Mickeal va decidir que el partit havia d’acabar i va clavar 2 triples que posaven el 63-60 i que van fer tan de mal al madrid que només va ser capaç d’anotar 1 punt fins al final del partit i va permetre així que el barça s’acabés imposant i enduent-se la victòria.
I és que ahir van ser en Pete Mickeal i l’N’dong, però hauria pogut ser en Navarro, o en Ricky, o en Lorbek, o en Basile, o en Fran, o qualsevol altre, perquè aquest equip te tanta qualitat, té tanta gana, i juga amb tanta concentració que es fa molt difícil pensar que algú el pugi batre a 5 partits.
La segona de futbol va ser a París, de bàquet només en tenim una, i aquest any el destí ha volgut que la Fina Four’10 també es jugués a la ciutat francesa...coincidència? casualitat? destí? El que és clar es que s’hi deixaran la pell.
què passa Pol? tu també estas per aquí? sóc l'Albert de la uni xD
ResponderEliminarNo et preocupis per l'eliminatòria, acabarà 3-1 i cap a la FinalFour. Avui apareixerà Navarro, ja veuràs.
Vinga tio, ja m'aniré passant per aquí, cuida't!