ARRIBAR A LA FINAL NO ÉS FÀCIL

Primer de tot, m’agradaria començar donant les gràcies al bo d’en Pol per haver pensat en mi, i donar-me l’oportunitat de plasmar opinions esportives en aquest blog. També voldria saludar a tots els navegants que, per casualitat, recomanació o militància ens visitin d’ara en endavant. Espero que gaudiu molt i, per descomptat, expresseu els vostres pensaments tan si esteu d’acord com si no. El debat és profitós.

Arranquem!

Ahir, en una de les meves excursions a Vic, estava escoltant la radio i en Mag Fèlix va dir que ens tocava l’Arsenal. La va encertar sense utilitzar el pèndol! M’agrada el Mag Fèlix. Avui hem sabut que l’equip d’Arsène Wenger serà el proper rival del Barça als quarts de final de la Copa d’Europa i que el Mag l’ha tornat a encertar.

Personalment, de cara al bombo, no tenia cap preferència en concret. Ha tocat l’Arsenal, però aquesta vegada l’equip a témer, clarament és el Barça. Ho remarco per dues qüestions, la primera perquè segurament és el primer cop a la història que el Barça juga aquest rol de favorit a Europa i la segona i la més important, és que ser l’equip a batre vol dir un plus de motivació i la glòria absoluta pels rivals.

A aquestes alçades tots els equips són temibles, ja sigui per la seva qualitat o la seva humilitat. L’Arsenal té una mica de les dues coses, ja que cada any està a dalt de tot en totes les competicions on juga, però li falta el “glamur” d’un equip campió a nivell europeu. El seu joc és preciosista, sembla inspirat en l’escola holandesa que va fundar Rinus Michel, que tant bé va entendre Johan Cruyff i que ara ha perfeccionat en Pep Guardiola al Barça. Actualment, l’Arsenal no arriba ni de lluny a l’excel•lència del Barça de les sis copes, però té petits grans jugadors a dalt ràpids i tècnics guiats per l’arribada i visió de joc d’en Cesc Fàbregas, que en qualsevol moment ens poden deixar fora de la competició. Tot i així, veig el Barça superior en ritme de joc, qualitat individual i experiència en l’alta competició, tot i que els dos equips tenen plantilles molt joves. A demés l’estil de joc del rival afavoreix molt al Barça ja que ambdós tenen en el seu ADN l’obligació de desplegar un futbol ofensiu. Espero uns quarts oberts, amb moltes opcions pel Barça i gols a cabassos.

Per acabar, ja que he fet referència a la genètica recordar que “el equipo que lleva en su ADN la palabra Europa” ja està fora de la competició.

Tenim que avançar amb humilitat i pas ferm perquè queda molt i el nivell és molt alt.

VISCA EL BARÇA.