L’ AL·LICIENT PER LA RENOVACIÓ

En el meu darrer article confiava clarament en que l’equip aconseguiria el bitllet a Munich. Finalment, en la pitjor setmana de l’ era Guardiola, no ho han aconseguit.

Aquest cop s’ ha perdut tot en 7 dies, Lliga i Champions. Però la derrota d’ ahir, malgrat ser molt dolorosa, és més suportable. L’ equip va donar la cara fins al final, però en aquesta ocasió ens va tocar viure l’altre resultat del futbol, la derrota. Alguns parlen de falta de gol, d’altres de “messidependència”, d’altres del desgast mental i físic dels jugadors, però veient el partit d’ahir, crec que no és cap error parlar de sort o de falta d’encert (i no en el gol, que també).

Davant del partit d’ahir ens trobem amb un munt de condicionals, “si Messi hagués marcat el penal”, “si Abidal no hagués estat malalt”, “si Piqué no s’hagués lesionat el minut 10”, “si, si, si…” Finalment però coincideixo amb en Guardiola, no tocava passar, ahir no. Les adversitats van ser tantes, que només queda acceptar la derrota amb el cap ben alt i tornar-hi l’any vinent.

Per mi l’ error d’ ahir va ser el de Mascherano, en el temps de descompte de la primera part, enlloc de rebutjar la pilota a tercera graderia i marxar a la mitja part classificat, crea un espai per habilitar a Ramires, i aquest, acabar definint amb molta categoria. Però, com deia anteriorment, no deixa de ser un condicional.

Una cosa tinc molt clara, Guardiola renovarà. Sempre he pensat que si marxava ho faria en la victòria i no en la derrota. És la manera més elegant que hi ha de plegar.  La derrota és l’ al·licient per la renovació.

Malgrat les continuades especulacions sobre la mala relació d’ell amb alguns dels jugadors, al final la percepció és que això només són especulacions. El Futbol ha d’alimentar a masses persones. Piqué no juga el clàssic perquè Guardiola va creure que aquell onze podia guanyar al Madrid, no va jugar perquè creia que el partit d’ahir era més important. El mateix amb Cesc, i Alexis (tocat). Clarament va prioritzar la Champions a la Lliga, la qual cosa no vol dir, ni molt menys, que llencés la lliga. Al cap hi ha la fi, el dissabte el Barça no va estar tant lluny de la victòria, malgrat fer un partit força discret.

Continuo creient amb Thiago, Tello, Cuenca, Sergi Roberto, i tot els que van entrant, perquè que jo sàpiga, no té res a veure el Busquets de fa 4 anys, amb el d’ avui. Per mi, el millor mig defensiu del món. No estic gens d’ acord amb que els galons et facin guanyar un partit, si més no, no van ser la causa de la derrota ni d’ ahir ni de dissabte. Precisament els més veterans, van ser els que no van estar inspirats, com en d’altres ocasions.

Des de Jugant Fàcil, continuem pensant que aquest és el camí. Jugant així podràs guanyar o podràs perdre, però sempre estaràs més a prop de la victòria.