lunes, 12 de marzo de 2012

L'ASSISTENT DE L'ASSISTÈNCIA

Després d'un mes fora de joc, reprenem el Blog! El cert és que he estat molt atrafegat amb una feina que ara no ve al cas.

Justament durant aquest mes, hem assistit a la recuperació d'un Barça que entre finals de Gener i tot Febrer va tocar fons. L'equip havia perdut la forma física, Messi havia perdut l'olfacte golejador i se'l veia més pesat, més lent, menys àgil.

Malgrat tot seguia donant gols i de tant en tant marcant-ne, per això és el millor del món. Però independentment de la baixada física general, Iniesta tornava a lesionar-se i desapareixia justament quan pitjor estava l'equip.

Precisament d' Iniesta és de qui m'agradaria parlar avui. El títol de l'article fa referència a aquest magnífic jugador que sovint és criticat per la seva falta de gol, malgrat haver tingut el privilegi o l'encert de marcar dos dels gols més importants de la història, un amb el Barça i l'altre amb la selecció espanyola. El primer donava pas a la tercera final de la Lliga de Campions, el famós "iniestazo" i l'altre permetia guanyar un mundial, fent justícia amb el món del futbol (d'això ja en parlarem un altre dia).

La rellevància d’ Iniesta en aquest equip al meu entendre és enorme, ja que és l’únic jugador del mig camp capaç de superar dues línies amb la pilota als peus. Moltes vegades hem sentit a Guardiola parlar de l’habilitat de l’ u contra u, sovint fonamental per progressar en el joc quan no es pot fer mitjançant la passada, quan tot sembla encallat i no hi ha manera de penetrar en la teranyina de la defensa rival. Aquesta habilitat només la tenen Messi i Iniesta., diu Guardiola (hi estic d’acord). Aquí és on apareix l’ importància d’ Iniesta. És aquell jugador que fa rutllar l’equip, permet que la pilota circuli, ja sigui a través dels seus peus o donant-la al primer toc.

A diferència d’ Iniesta, ni Cesc ni Xavi són capaços de fer aquestes conduccions, malgrat tinguin altres coses molt bones, com per exemple la pausa, igualment necessària. Però Iniesta no només té aquesta gran habilitat, sinó que a més a més també sap imposar la pausa quan és necessària (com Xavi i Cesc). Sovint veient jugar a Iniesta podem veure com el ritme del Barça el porta ell. Quan ell accelera, l’equip ho fa al seu voltant, quan para, mira i passa tot es calma, tot torna a començar.

Malgrat ser capaç de donar l’ última passada, Iniesta molt sovint és l’ assistent de l’ assistència. És el jugador que inicia la jugada per acabar deixant la pilota al company que donarà l’ última passada abans d’ aconseguir el gol. Aquesta tasca és fonamental, ja que quantes vegades hem escoltat d’equips que tenen una gran defensa i una gran davantera però no tenen ningú que construeixi el joc, que els connecti, que en definitiva els converteixi en un equip. Iniesta permet aquesta connexió ajudant-se de les seves grans habilitats, virtuts, inexistents en cap altre jugador del món. Només n’hi ha un que pot assemblar-s’hi però ni té la mateixa regularitat, ni al meu entendre té la pausa, Ozil.

Finalment Iniesta com Busquets i com Xavi, dona continuïtat i fluïdesa al Joc, ja que rarament perd una pilota (característica molt buscada per tots els entrenadors). M'agradaria destacar també, la seva gran habilitat per controlar la pilota, que com ja he dit en altres articles és la que considero més important i més difícil, la que diferencia el futbol amateur del futbol professional. En el partit d’ahir, Iniesta va realitzar 98 passades correctes de 100 que en va intentar. Com diria un vell conegut, “No hace falta decir nada más”.


No hay comentarios:

Publicar un comentario